Storybook – Inpact

Stories

Stories
- Dovydas Laurinaitis
  
  Quan m'estava preparant per fer la meva actuació al bús, la principal preocupació dels meus amics era que em donessin una pallissa.
  
  Dovydas Laurinaitis
  
  Quan m'estava preparant per fer la meva actuació al bús, la principal preocupació dels meus amics era que em donessin una pallissa. Tampoc sabia si tenia permís per fer aquesta actuació; això va ser a l'inici del segon any de la pandèmia quan encara eren obligatòries les màscaretes i jo, en comptes d'una mascareta, portava una bombolla de plàstic al cap.
  
  No estava segur si havia de demanar permís a l'autoritat de transport. Ho vaig fer igualment. La performance interromp, subverteix, critica; demanar permís em va semblar incoherent amb aquests objectius, així que ho vaig fer esperant que em diguessin que m'aturés, cosa que mai va passar.
  
  El conductor de l'autobús em va expulsar un dia, després d'una hora d'actuació. Em va filmar i em va cridar, dient-me que estava molestant a tothom. Principalment tenia converses amb gent, cosa que no em vaig adonar que fos tan controvertida. Els pocs passatgers a bord es van unir al conductor i em van dir"No et volem aquí!".
  
  Em van semblar fascinants aquestes reaccions, ja que, malgrat el que deien, aquests membres del públic havien compartit moltes coses amb mi.
  
  Com connectar amb membres difícils del públic
  
  Mira'ls als ulls tranquil·lament fins que miren cap a un altre costat.
  Pregunta: Perquè mires cap a un altre costat?
  Continua preguntant, amablament, perquè? després de cada resposta fins que deixin de contestar.
  Repeteix passes 1-3 fins que els dos estigueu somrient.
  
  Com acceptar les possibles conseqüències de la teva obra
  
  En un paper, fes una llista de totes les potencials conseqüències d'aquesta obra.
  Trenca el paper per la meitat, arrufa'l i munta una meitat a cada orella.
  Ves a passejar i pregunta a la gent del carrer què pensa de les teves orelles.
- Zan Hoffman
  
  Hem de ser sensibles al fet que la gent vol entreteniment, però no volen que els arrenquis el cap; el missatge és inútil si has ofès o ferit algú.
  
  Zan Hoffman
  
  Hem de ser sensibles al fet que la gent vol entreteniment, però no volen que els arrenquis el cap; el missatge és inútil si has ofès o ferit algú.
  
  Aleshores, el que has de fer és intentar engrescar la gent i no allunyar-la. Podem aconseguir molt en ser dinàmics, però una dinàmica de només cops durs és esgotador i perd el seu efecte.
  
  És molt emocionant fer l'actuació a diferents parts d'Europa perquè tots som diferents. Per exemple, una vegada estic actuant a Bèlgica i els meus amics músics diuen: "Oh, els belgues són els pitjors, són tan freds i no estan interessats en les teves coses", i jo vaig dir "potser per a tu".
  
  La nostra feina és tenir prou dinàmica en el nostre material per ajustar-lo quan reconeixes com reacciona el públic. Quan sóc a USA, punxo una mica més perquè això agrada, però a Lituània, la gent no s'hi sumarà. Diuen "no, ni tan sols jugaré a aquest joc teu".
  
  Crec que és emocionant com a artista reconèixer que tenim taules per a treballar amb diferents públics i és qüestió de comprovar com va el teu material; em saltaré cançons quan m'adoni que això no funciona aquí. Podem aprendre, i aquesta és la part emocionant del nostre ofici.
  
  Com obtenir comentaris i interaccions de la comunitat
  
  Agafa una capsa de cartró tancada i talla-hi un petit rectangle a la part superior.
  Escriu a la part davantera de la caixa: VOTA: t'agradaria veure això aquí?.
  Retalla trossos de paper.
  Dibuixa una il·lustració del treball que vols fer en un paper gran.
  Dirigeix-te al lloc on vols fer el treball amb la capsa, papers, bolígraf i il·lustració.
  Munta-ho tot en un lloc fàcil de veure i deixa-ho allà.
  Torna passat 24 hores i compta els vots.
  
  Com mantenir-se sensible a les reaccions dels membres del públic
  
  Ves a un espai públic concorregut on hi hagi molt trànsit de vianants.
  Decideix els paràmetres de l'espai per crear una zona delimitada (per exemple, des d'aquest arbre fins a aquest fanal).
  Imita els moviments d'una persona que camina per l'espai fins que surti de la zona delimitada. Afegeix-hi el màxim de detalls possible, fins i tot els moviments de la cara i els dits.
  Repeteix passa 3 fins que t'oblidis de qui ets.
- Gintarė Masteikaitė
  
  Quan treballo en projectes d'arts escèniques en espais públics, busco creadors que s'adaptin a l'entorn, al ritme i a la gent d'aquest espai en concret.
  
  Gintarė Masteikaitė
  
  Quan treballo en projectes d'arts escèniques en espais públics, busco creadors que s'adaptin a l'entorn, al ritme i a la gent local d'aquest espai en concret.. La sensibilitat dels creadors per l'entorn, la seva preparació per a possibles esdeveniments no esperats i el respecte per la comunitat local són molt importants. Tot això fa que l'actuació sigui accessible tant per al propi entorn com per a la comunitat o observadors locals.
  
  Igualment és important tenir en compte que a l'hora d'actuar en espais públics s'ha d'avaluar la seguretat d'aquest entorn i estar preparat/da no només per les condicions meteorològiques o els sorolls ambientals, sinó també per a les reaccions o interaccions inesperades del públic, la congestió de persones, o els animals i les seves reaccions.
  
  Tot i que tinc molta confiança tant en el públic com en els artistes. A l'hora de crear una performance, els comissaris i fins i tot els mateixos artistes avaluen els riscos potencials i prenen les decisions adequades en cas d'una situació de perill. Evidentment, un accident sempre pot passar. Els espectadors també són conscients d'això, acostumen a veure les actuacions des d'una distància segura, amb precaució i atenció a la situació canviant, donant suport als artistes.
  
  Com tractar un lloc d’actuació amb respecte
  
  Ves al lloc de l'actuació i recull qualsevol material solt que trobis (fulles, escombraries, cables, pedres, etc.).
  Col·loca el material en un altar (sigui el que això signifiqui per a tu) amb prou espai al mig per seure.
  Seu al mig de l'altar i tanca els ulls. Escolta atentament els sons de l'espai, el ritme dels cossos que passen, els canvis de temps.
  Repeteix passa 3 fins que l'espai et resulti familiar.
  
  Com acceptar la imprevisibilitat durant una actuació
  
  Observa com ha reaccionat el teu cos davant l'esdeveniment inesperat.
  Repeteix aquesta reacció mitjançant el moviment, experimenta amb la intensitat de l'acció, la seva durada, on es troba en el cos, l'emoció amb la qual et mous.
  Repeteix la passa 2 fins que sentis que has esgotat totes les maneres possibles de repetir aquesta acció.